Tests
A partir dels 2 anys d’edat es poden utilitzar optotips de dibuixos esquemàtics d’objectes fàcilment identificables, com els d’Allen, que es fan mirar primer amb el dos ulls i després amb cada un dels ulls per separat. Per poder realitzar la prova el nen ha d’estar tranquil i relaxat també és preferible oferir-li com un joc i prometre-li que rebrà un premi al acabar la prova.
Per comprovar que està realitzant de forma correcta l’activitat, és a dir, que està mirant per un sol ull i no amb els dos, hem de tapar-li l’altre ull amb un got de plàstic o qualsevol altre objecte que sigui útil per dur a terme la prova ja que de vegades si dius al nen que es tapi l’ull amb la mà, no sempre tanquen bé els dits i entre ells veuen també amb l’ull que hauria d’estar tapat i d’aquesta manera la prova no surt correcte ja que estem examinant la capacitat que te un dels deus ulls i d’aquesta manera l’altre ull (‘’tapat’’)està ajudant a l’altre a poder enfocar de manera correcta la imatge o dibuix.
En aquest test, es mostra al nen dos dibuixos d’un mateix vehicle. La diferència és que un d’ells té les dues rodes completes i l’altre una de les dues rodes que te la moro està oberta, hi ha un forat.
Col·locarem al nen a uns dos o tres metres i ell mateix haurà d’anar indicant, quina moto té una de les seves rodes trencades o obertes. Així cada vegada però amb figures cada vegada més petites i per tant més dificultat pel nen o nena.
La proba es realitza primer amb un ull tapat i després amb l’altre. Per poder tapar l’ull es pot utilitzar un pegat o simplement cobrir-se l’ull amb l’altra mà, però no és tan recomanable ja que el nen o nena depenent de la força que faci sobre l’ull fent-se mal o fins i tot fer trampa ajudant a l’altre ull per tal d’arribar a enfocar bé.
El text que s’exposa a continuació és un dels més utilitzats. És un optotip que conté diversos dibuixos.
En la pantalla hi ha una sèrie de dibuixos que el nen haurà d’identificar durant el seu examen. Si comprovem que algun dibuix suposa més dificultat que la resta, no hem de assenyalar-li aquest quan es realitzi el test.
El que s’ha de fer és el següent:
1r- Hem de col·locar al nen o nena a uns 4-5 metres de distància de la pantalla o cartolina amb l’objectiu que el nen hagi d’anar identificant els dibuixos fins aconseguir arribar a les figures més petites i per tant més difícils de veure.
(Abans de la visita oftalmològica es pot recollir un foli amb els dibuixos del test perquè el pacient pugui anar practicant. Si al pacient li costa dir els noms dels dibuixos, podem donar-li els dibuixos en targetes individuals, simplement retallant el foli per així d’aquesta manera ell o ella ens aixequi la tarja corresponent al dibuix que li indiquem.
La proba es realitza primer per un ull i després per l’altre. Per tapar un ulles pot utilitzar un pegat (adhesiu), o simplement cobrir-se l’ull amb la mà sense fer força sobre l’ull. Aquests resultats són orientatius, però ajuden molt al pacient a familiaritzar-se i a col·laborar quan es realitzi la consulta oftalmològica corresponent.
El test d’Ishihara és la prova més utilitzada pel diagnòstic i classificació de discromatòpsies (alteracions en la visió de colors, com per exemple el daltonisme) encara que a més a més és molt útil per altres processos com el de conèixer l’estat del nervi òptic.
No permet distingir defectes en l’eix blau-groc, encara que en la realitat són molt estranys. Els principals eixos són: l’eix vermell-verd en el qual l’espectre blau-verd es veu de color gris i en el cas del color vermell no el veuen. El test Ishihara consisteix en unes làmines amb uns números o camins, aquests que són amb camins en comptes de números són per nens que encara no saben llegir ni distingir els números.
El test proporciona unes taules per classificar amb precisió el tipus de defecte de visió cromàtica. La ceguera total dels colors és un cas molt estrany i molt poc comú, la majoria dels defectes són parcials. La major part dels afectats són els homes.
Si visualitzes 17 o més números direm que tens una visió correcte o normal a l’hora de percebre de manera correcte els colors, en canvi si veus 13 o menys de 13 números s’arribarà a la conclusió d’una visió amb diverses dificultats a l’hora de percebre els colors, cosa que no és normal.
Aquest optotip consta de la lletra E, col·locada en diferent orientació.El pacient haurà d’indicar si l’orientació és cap amunt, cap a baix, dreta o esquerra. No es necessari que el nen coneixia ni aquests termes ni la lletra E. Se’ls hi pot explicar com si fossin unes potetes i que em el dit plegar ens indiqui cap a on van dirigides. Sol funcionar molt bé i solen ser bastant ràpids i a la vegada bastant fiable.
​
Abans de la visita oftalmològica, es pot recollir una lletra E i practicar amb el nen.Primer que practiqui amb la primera pantalla, les quatre posicions de la E, fins que el nen pugui determinar-les correctament.
S’ha de seure al nen a uns 3 metres aproximadament i hem de passar pantalla darrera pantalla fins aconseguir figures més petites que el nen pugui assenyalar correctament. La proba es realitza primer per a un ull i després per a l’altre, per tapar l’ull fem servir o un o amb la pròpia mà.