1. Funcionament de l'ull
L'ull humà és com una càmera fotogràfica que capta, enfoca i transmet la llum a través d'una lent per crear una imatge de totes les coses que ens envolten. En 'ull la imatge es projecta sobre la retina, que és una fina capa de teixit sensible a la llum que està situada a la part posterior de l'ull.
L'ull humà controla la quantitat de llum que entra al seu interior. L'iris, que és la part circular i de color, controla la quiantitat de llum que passa a través de la pupil·la. Tanca la pupul·la quan hi ha molta llum i l'obre quan hi ha poca llum. La còrnia és la superfície transparent i protectora de l'ull i la que permet enfocar a l'ull. Quan la llum entra dins l'ull, la retina la transforma en senyals nervioses.
A continuació, la retina envia aquestes senyals a través del nervi òptic, un cable integrat per més de 1.000.000 de fibres nervioses fins al cervell. Sense la retina o el nervi òptic, l'ull no podria comunicar-se amb el cervell i això provocaria la impossible visió.
En la retina hi ha cèl·lules de forma cilíndrica que són els bastons i d'altres de forma cònica i s'anomenen cons. Els cons són els responsables de la isió dels colors (visió cromàtica) la qual pràcticament només es dóna en les persones i en els primats; la resta dels mamífers només tenen bastons per la qual cosa solament veuen en blanc i negre. Els cons requereixen alts nivells d'il·luminació en comparació amb els bastons; per aquesta raó en la visió nocturna només actuen els bastons i la nostra visió és pràcticament de tons grisos.
1.1 Problemes associats a la visió
La major part de les persones tenen algun tipus de problema visual en algun moment de la seva vida. Algunes d'elles deixen de veure objectes llunyans i d'altres els hi costa llegir la lletra petita. Aquest tipus de problemes solen ser fàcials de tractar amb ulleres graduades o lents de contacte (lentilles).
Segons la Fundació Americana per a Cecs estima que en EE.UU hi ha 10 milions de persones amb impediments visuals. Impediment visual és el terme que utilitzen els experts per tal de descriure qualsevol tipus de pèrdua de la visió. Cal dir que hi ha problemes de visió més comuns en adults i d'altres més freqënts en nens i infants.
​
1.1.1. Problemes més comuns en adults:
Dels molts i diferents problemes visuals en destaquem els més coneguts com:
1.1.1.1. Presbícia o vista cansada ​
​
La Presbícia és una condició relacionada amb l’edat en la qual la capacitat d’enfocar de més a prop, es torna més difícil. A mida que l’ull es va fent més vell, el cristal·lí ja no pot canviar de forma de manera suficient perquè aquest pugui enfocar amb claredat els objectes propers.
Quan un és jove , el cristal·lí de l’ull és suau i flexible. Aquest canvia de forma fàcilment, cosa que permet enfocar objectes més propers i llunyans. Després dels 40 anys, el cristal·lí es torna més rígid.
1.1.1.2. Cataractes
​
A l’interior de l’ull, i situat darrera del diafragma que forma l’iris, es troba la segona lent anomenada cristal·lí. Aquesta lent s’encarrega, fins els 50 anys aproximadament, de variar l’enfocament per poder veure nítidament els objectes situats a diferents distàncies. És precisament la pèrdua de transparència d’aquesta última lent el que es coneix amb el nom de cataractes.
Aquesta malaltia també és coneguda per facosclerosi. En les persones sanes el cristal·lí és completament transparent i permet el pas de la llum i l’enfocament en la retina.
Les cataractes solen aparèixer de manera gradual i lenta. Les cataractes avançades requereixen una intervenció quirúrgica, ja que la pèrdua progressiva de visió que generen pot desembocar en ceguesa. Les cataractes són indolores, i el seu principal símptoma és una disminució de la visió. Constitueixen la principal causa de ceguesa a tot el món.
Malgrat que els símptomes de les cataractes poden variar d’un pacient a l’altre, sobretot per la localització o rapidesa de la seva formació,
​
1.1.1.3. Glaucoma
​
El glaucoma és una malaltia que provoca un mal progressiu en el nervi, això es tradueix com una pèrdua en el camp de la visió. Si aquest problema no es tracta a temps podrà provocar una pèrdua de visió molt important. El fet de tenir una pressió intraocular elevada és un dels principals factors de risc per desenvolupar la malaltia. El problema d’aquesta malaltia és la no expressió de símptomes, aquests s’expressen i es comencen a notar quan el glaucoma està molt desenvolupat.
Per poder detectar-lo a temps, es recomanable que a partir dels 40-45 anys, realitzar unes revisions periòdiques dels ulls per poder detectar la malaltia. Si a partir d’uns exàmens elaborats pels experts es troba un problema en el nervi òptic degut a la pressió intraocular elevada, es realitzen proves més específiques.
​
1.1.2. Problemes més comuns en infants:
​
1.1.2.1. Astigmatisme
​
L’astigmatisme és un defecte ocular i es caracteritza per l’existència d’una refracció diferent entre els dos meridians oculars. Això és el que impedeix l’enfocament clar dels objectes i generalment és la causa d’una alteració en la curvatura anterior de la còrnia. La llum que procedeix dels objectes i que entra a dins de l’ull i enfoca en més d’un punt de la retina provoca una visió borrosa i molt distorsionada, ja que en els ulls sense graduació la imatge dels objectes s’enfoca en un únic punt de la retina. Aquesta anomalia està determinada genèticament o pot ser deguda a traumatismes o intervencions quirúrgiques. Depenent de l’edat del pacient i del tipus d’astigmatisme que pateix, pot expressar o no uns determinats símptomes. En general el principal símptoma és la percepció borrosa o distorsionada, tant dels objectes llunyans com els objectes propers. També és molt normal la dificultat per captar petits detalls a totes les distàncies.
​
1.1.2.2. Ambliopia o ull gandul
​
Generalment, la ambliopia s’expressa en un sol ull, encara que pot afectar a tots dos i sol ser provocada per la falta d’estimulació visual adequada durant el període crític del desenvolupament visual. La ambliopia és una patologia que sol ser diagnosticada i tractada durant la infància i si no es detecta a temps o el seu tractament no es efectiu es podria prolongar durant tota l’edat adulta i sense possibilitat de correcció.
La ambliopia és el motiu més freqüent de la pèrdua de visió entre els nens petits i els joves en els països desenvolupats i afecta aproximadament al 3% de la població. Aquest problema es produeix quan un dels dos ulls s’utilitza menys que l’altre i això fa que els ulls del nen/a enviïn al cervell missatges diferents. El cervell desconnecta o suprimeix les imatges procedents de l’ull afectat i la visió deixa de desenvolupar-se amb normalitat en aquest ull.
El tractament de la ambliopia és un procés molt senzill, ja que es tracta amb unes ulleres o amb o amb una oclusió de l’ull de funcionament correcte per així forçar la activitat de l’ull afectat.
​
1.1.2.3. Miopia
​
La paraula miopia prové del grec i significa ull tancat, aquest terme descriu el costum dels miops de tancar els ulls per enfocar. La miopia és un error de l’enfoc visual que genera problemes per veure els objectes llunyans, és a dir les persones miops, no veuen bé els objectes llunyans, sinó que els veuen borrosos i difuminats. Els rajos de llum procedents d'objectes situats a certa distància de l'ull convergeixen cap a un punt anterior a la retina, és a dir, la imatge es forma abans. Això és causat perquè l’ull és més gran, o bé perquè el cristal·lí, la lent que es troba a l’ull, té una distancia focal massa curta, és per això que no hi ha cap mena de prevenció per aquesta malaltia si la causa són factors genètics i per tant hereditaris.
La magnitud de la miopia es mesura en diòptries, que és específicament la potència de la lent correctiva que s’ha d’utilitzar per enfocar imatges llunyanes. Miopies de 6,00 diòptries o més són considerades altes o greus.
​
1.1.2.4. Hipermetropia
​
És un tipus d’error de refracció comú degut majoritàriament a un ull ‘’massa curt’’(la distància de la còrnia i la retina és insuficient )on es poden veure els objectes a distància amb major caritat que els objectes més propers. Però les persones experimenten la hipermetropia de manera diferent, pot ser que les persones no notin cap problema en la seva visió, especialment quan són joves. Mentre que per a les persones amb una hipermetropia considerable, la seva visió pot ser molt borrosa per a objectes a qualsevol distància,ja estiguin a prop o bé lluny.
​
​